Dones amb empenta

JUNCO TABEI

Des d'aqui un petit homenatge a la primera dona que va escalar l'Everest a l'any 1975 i que ens ha deixat als 77 anys.

Junko Tabei

Bon viatge i bones muntanyes..

Dia mundial del càncer de mama

Avui dia 19 d'octubre de 2016 es celebra el dia mundial del càncer de mama.

Un gran llaç rosa per commemorar aquest dia, volem donar un missatge de vida, de lluita i d'esperança per a les dones que pateixen aquesta malaltia i les seves famílies.

Entrevistes a dones de la comarca

Aquest és un apartat on El SIAD Maresme engega el projecte  "Visibilitza´t”, entrevistes a dones de la nostra comarca que destaquen per la seva aportació a la societat en diferents àmbits: cultura, participació socio-política, esport, art, etc.

L´objectiu del projecte és donar a conèixer les aportacions d'aquestes dones.

El SIAD compleix així un dels propòsits del Pla Comarcal d´Igualtat, concretament:

• L´acció 6: realitzar actes de sensibilització/conscienciació sobre la diversitat de les dones i les aportacions a la societat de les dones que integren els diferents col•lectius de la comarca deconstruint estereotips. De l´eix 2 (canvis culturals que transformin estructures i models patriarcals).

• L´acció 11: desenvolupar accions (xerrades, jornades, etc.) que subratllin el paper de les dones (a través del testimoni de dones referents) en diferents organismes de la societat civil (agrupacions empresarials, col•legis professionals, etc.) que puguin ser un reclam per altres dones i propiciïn la seva participación. De l´eix 3 (participació).

 Montse Àlvarez, una dona que somia un món més just

És una una dona que no deixa indiferent a ningú. La seva vida, plena d'obstacles, no li ha fet perdre ni el somriure ni el seu activisme. Es declara feminista, lluitadora, independent i compromesa socialment. No suporta les injustícies i la seva gran ambició és ser útil a la societat.

Susanna Tortosa, l'escriptora que parla de les petites-grans coses

“Una nit que explicava un conte a la meva filla gran, em va demanar que m´inventés jo una història diferent, li va agradar tant que a partir de llavors no m´ha deixat mai repetir la història del dia anterior”

D´un moment d´itimitat mare-filla va néixer una escriptora que combina diferents gèneres literaris en els seus relats. Uns relats que parlen de les petites-grans coses.

Kahdija Aghrib, una activista per convenciment

Quan nomenes la Kahdija Aghrib a Arenys de Mar, pocs seran els que diran que no la coneixen, la majoria dirà: "ha treballat amb mi en tal entitat", "ha participat amb mi en tal formació", "he assistit a un acte que ha coorganitzat", i és que la Kahdija és una autèntica activista. Ha treballat en entitats de gent d'origen novingut, però també destaca la seva presència en entitats, formacions i grups de caire més autòcton o d'interès general de la societat.

Eva Lleonart, una apassionada de la literatura

Eva Lleonart és una barcelonina que ha trobat en el Maresme, i concretament en Sant Pol de Mar, el lloc per viure-hi. Ha abandonat la seva professió, la química, per la seva passió que és la literatura. Diu que s'expressa "millor escrivint que parlant" i la seva qualitat literària ja li ha permès obtenir diferents premis. A més d'escriptora és coach i uneix els dos vessants en els tallers de coahing i neurolingüística que imparteix. 

Karin Konkle, una estadounidenca feminista arrelada a Sant Pol de Mar

És una dona estadounidenca que va arribar l'any 1992 a Catalunya i s'hi va quedar. Aquesta feminista convençuda i vinculada al món associatiu de dones, viu a Sant Pol de Mar i ajuda les dones a l'autodefensa personal utilitzant les tècniques de les arts marcials i, en especial de l'aikido. Ho fa a partir de tallers i amb la publicació del llibre "“Estás segura? Autodefensa i las claves de la auténtica seguridad” , del qual s'està fent la segona edició. Per a Karin Konkle, "si no coneixes els trets generals de la violència que experimenten les dones realment, i les diferències biològiques i emocionals entre homes i dones, no és ètic dir que ofereixes un curs d’autodefensa per a dones".

Dones reporteres de Mataró, la veu amb visió de gènere

Aquesta no és una entrevista tradicional a una persona. Hem fet una entrevista a un col·lectiu: Dones reporteres de Mataró, un col·lectiu de dones que fa cosa de nou anys van començar a treballar en projectes comuns i, ara per ara, són una entitat molt activa i amb una visió de gènere molt potent. 

Tertúlies en català

Divendres 7 d'octubre, un grup nombròs de dones de diferents contrades: Perú, Rússia, el Marroc, Colòmbia, Saragossa, País Basc i ... ens vam reunir a la Biblioteca de Calella, totes amb un interès comú pel poble català, la seva cultura i sobretot per la seva llengua. Era el primer divendres de molts que hi serem, on hi parlarem, aprendrem i gaudirem del fet de llegir un llibre en veu alta, en aquesta ocasió:

L'escriptora, Maria Barbal, fins i tot un dia vindrà i tindrem l'oportunitat de xerrar amb ella sobre aquest llibre i altres qüestions.

Vull animar-vos a participar en aquesta activitat que l'organitza el Consorci per a la Normalització Lingüística de Calella juntament amb la Biblioteca de Calella.

I a més a més, si parles català habitualment i disposes d'una estona per conversar amb una persona que el vol practicar fes-te voluntari/a i parcipa-hi.

Voluntariat per la llengua

Dones amb empenta

MARI PEPA COLOMER I LUQUE

La primera aviadora catalana, nascuda a Barcelona, el 31 de març de 1913. Des de jove, amb tan sols 17 anys, va quedar gratament impressionada amb una experiència que va tenir a l'aeròdrom de Canudes, al Prat de Llobregat. El fet de pujar a un avió i experimentar que se sent i veure la ciutat des del cel, va fer que volgués ser pilot.

Sense que la mare sabés res, va començar a estudiar per obtenir el títol de vol i el carnet oficial d'aviadora i ho va aconseguir el 28 de gener de 1931. Tota una proesa per una dona en aquella època.

Durant la Guerra Civil Espanyola, les dones no podien formar part de l'exèrcit però feien falta, així que va ser convocada i nomenada oficial, sense graduació militar, pel bàndol republicà.

En acabar la guerra, va decidir exiliar-se a França, pel fet de la dictadura i a més a més doncs havia estat combatent del costat dels republicans.

Va ser una dona independent i viatgera i va morir el 24 de maig de 2004, amb 91 anys i les cendres van a Catalunya després de 64 anys d'exili, complint els seus desitjos.